La urbanització on s’atansa l’habitatge és una zona urbana que queda elevada respecte el seu entorn més immediat. Aquesta característica és fruït del creixement dels anys ’80 per marxar de l’interior de Girona. Les parcel.les són de tamany mig-gran, per habitatges unifamiliar o bé per promocions adossades.

De 150 a 200m2 els habitatges es presenten compactes amb poca relació amb l’exterior.

Amb poca permeabilitat, es vials es converteixen amb corredors per trànsit rodat i peatonals. La nostra voluntat és crear interferències entre l’habitatge i l’entorn immediat sense perdre l’aspecte compacte de ciutat compacta. L’edificació es divideix en 5 zones diferenciades: un accés ampli i generós apropiant-se d’una part del jardí condueix a una zona de dia amb sala i cuina. La zona de garatge divideix i fa de coixí entre l’accés i les parts més internes dels habitatges.

A la part posterior apareix les zones de nit, amb obertures i patis petis per l’entrada de la llum exterior. L'última part esdevé la part superior de l’habitatge i conclou tota l’edificació amb un petit volum.

Les façanes són senzilles i ordenades. Les finestres generoses, els petits patis i els porxos exteriors van creant les diferents obertures i configurant la resta de l’edificació.

Amb posició entremitgeres es presenta l’edificació amb una planta baixa per garatge i una planta alta per l’habitatge. El garatge resta ubicat en una zona propera al centre, molt aprop de la intervenció efectuada al 2020. La intervenció es basarà en el protagonisme d’un cotxe. L’accés a l’habitatge s’efectuarà per un lateral de l’edificació. Aquest gest permetrà aparca el cotxe en una espai residual per l’accés i més central per els visitants.

A l’interior i després de l’accès hom arriba a l’espai central. En aquest espai, la cuina oberta, un espai d’illa per menjar i un espai per decansar. Al fons, una xemeneia frontal serà col.locada axialment i competirà amb el cotxe per el protagonisme. En la part dreta de l’espai central es col.locarà una parament vertical de vidre. La seva funció serà gaudir através del cotxe. En tot moment des del menjador-estar es tindrà visió del cotxe.

Un fals sostre de lames i una il·luminació tècnica a base de focus i carrils electrificats unificaran les diferents zones. El paviment serà continu en la zona del garatge per tal de facilitar la neteja i la durabilitat.  La relació amb la part exterior de jardí es farà a través d’unes obertures generoses al costat de la sala-estar.

Els terme municipal de Corça es troba al començament de la plana que separa el prelitoral de la costa del Baix Empordà del començament de les Guillaries. De base agrícola i ramadera la seva activitat económica es complenta al llarg dels anys amb bòviles ceràmiques. En el turó del Canyet sobresurt una masia, que sense ser en el seu origen un mas complert, esdevé important per la seva regularització.

El conjunt edificatori tindrà 3 cossos formant un perímetre quadrat. L’edifici de més al nord, la masia es voldrà recuperar el seu valor protagonista. El porxo de la part central es recuperarà com a sala de jocs o sala familiar. El tercer volum serà una reconstrucció d’un porxo existent.

Les façanes són eclèctiques tant en els materials com en les obertures. Les diferents ampliacions i reformes d'anys anteriors faran aparèixer diferents materials. 

En la proposta será un argument per intervenir per alçar aquest comportament ecléctic o bé per mamllevar-lo.

La posición privilegiada de la masia en la part més alta del turó del Canyet fa que calgui controlar tot el seu entorn més proper per tal que paisatgisticament tingui el menor impacte possible.

Les façanes són senzilles i ordenades. Les finestres generoses, els petits patis i els porxos exteriors van creant les diferents obertures i configurant la resta de l’edificació.

S’estableix una divisió de tot el sector en 3 franges diferenciades. Una primera zona d’habitatges unifamiliar aparellades on s’alinean al nou vial deixant la zona de lleure a la seva part posterior. La segona part queda ocupada per habitatges individuals en filera amb menys presencia al vial ja que la seva façana queda enretirada. La cessió de terrenys a l’Ajuntament es realitza per la part nord i amb vinculació a altres edificis de l’Ajuntament existents.

Tots els habitatges disposen d’una planta rectangular dividida entre la zona edificable i el jardí. Per tal de separar els diferents habitatges s’ha col·locat una filera d’arbusts baixos, d’aquests manera es pot identificar amb claritat el límit de cada finca i alhora al no tallar directament la visibilitat creem una comunitat més unida.

Els diferents habitatges segueixen una simetria axial dos a dos. Cadascun dels habitatges disposen de dos nivells amb grans finestres amb lames que permeten l’entrada de llum a l’interior creant un espai més acollidor. A la planta baixa hi ha un gran vidre que dona accés al pati i permet l’entrada de llum al menjador.

Enmig d’un bosc, abraçat per el riu Manol apareix una masia. Aquesta resta queda posicionada en forma paral.lepípde, on un dels seus costats és col.lindant al riu Manol i elevada respecte aquest. Una de les façanes fa de límit amb l’exterior através de petites obertures i els altres dos costats són murs alts de tancament. Per tant, podem dir que la masia resta fortificada. Les façanes de l’interior del pati són neoclàssiques de mitjans del XIX i la disposició interior de les peces de la mateixa època.

No trobem exemples de posicionament estratègic per part de masies atés, majoritàriament eren de caràcter rural i per tant amb una relació amb l’exterior evident. En alguns casos la defensa de la masia es veia configurada per una torre petita annexada al mateixa teulat. En aquest cas, sigui per defensar-se de les Guerres Carlistes o simplement com a protecció per els bandolers en una zona poc poblada l’edificació té un càracter d’autodefensa evident.

En la proposta es conserva al màxim l’estructura i la façana de l’antiga masia i s’ha rehabilitat gran part de l’interior conservant alguns trets distintius.

Es recuperen espais nous conservant al mateix temps vestigis originals del mas, com parts del sostre i de la decoració original.

Habitatge ubicat en l’eixample del municipi amb posició entremitgeres. Dins una illa d’habitatges amb gran densitat s’orienta est-oest. Edificació composta de planta baixa amb taller/local comercial i planta pis amb una terrassa posterior generosa.                                      

La reforma de l’habitatge recau en una nova distribució i una major funcionalitat d’acord amb les noves prescripcions del propietaris. Un accés més ampli i directe a la sala d’estar serà una de les premisses. Una cuina oberta aprofitant una major il.luminació unirà l’espai cuina-sala. La resta de les peces es conformaran através de nous acabats i peces de mobiliari de fusta.

En el mig de la intervenció apareixerà la gran protagonista. Una accés a la planta superior, també de fusta i com una continuïtat de les parets i paviments. Aquest material és un gran aïllant,  a la vegada que la seva textura i tonalitats interfereixen en ella una gran atracció. De tonalitat clara, esdevindrà molt important per tal d`assolir una gran sensació d’amplitud. La disposició de la il.luminació en zones estratègiques ajudaran a conformar espais més autònoms i particulars.   

El projecte consisteix en l’ampliació d’un habitatge unifamiliar aïllat d’una superfície aproximada de 300 m².

L’habitatge actual és d’arquitectura tradicional de murs de càrrega de pedra calcària massissa de 40cm de gruix. La seva coberta és presenta inclinada al 35%.

L’ampliació en qüestió sorgeix de la necessitat d’augmentar l’espai de la sala d’estar, entès com un annexada, d’uns 40-50 m², tancada amb una façana vidriada i una coberta plana enjardinada per tal d’acomplir amb els requeriments normatius.

La nova geometria que genera aquest nou espai configura una nova entrada, elevada amb respecte de la cota de carrer, queda definida per una piscina que n’emmarca un dels laterals.

El repte del projecte s’emplaça fusionar els llenguatges que generen d’una banda un espai de caràcter lleuger i paral·lelepípede i d’altra banda una arquitectura ja existent que s’arrela a la tradició constructiva del territori únicament a través del seu material de façana.

El projecte posa en crisis els valors tradicionals i a la normativa d’edificació del municipis rurals únicament avalada per valors materials.

Ubicat en la frontera entre l’eixample i el nucli antic de Salt, molt aprop de l’Esglèsia de Sant Cugat l’edifici s’ubica en xamfrà amb dos habitatges per replà. Edifici construït a l’últim quart del segle passat amb estructura de bigues de ferro sobre mur de càrrega.

L’aspecte a destacar és la cuina dels habitatges que es disposa en la part central dels habitatges i s’aprofita per fer una obertura generosa per donar lluminositat i importància al mateix temps a la peça principial de l’habitatge. S’aprofita al màxim la superfície disponible on la posició i el disseny dels mobles configura l’espai en forma de L. Unificació de materials i tonalitats faran que la intervenció sigui unitària.

El nucli de població de Llampaies (conjuntament amb el Saus i Camallera formen un sol municipi) queda situat en la plana que apareix entre el riu Fluvià i el Ter. El seu nucli antic es datat del segle X i les edificacions resten molt ben conservades. Entre masies amb finques de conreu i edificacions entremitgeres d’origen agrari el projecte troba el llenguatge per intervenir-hi sutilment.

L’habitatge està distribuït en planta baixa, planta pis i planta sotacoberta, ocupant la totalitat de la parcel·la. Una característica intrínseca del projecte consisteix en la conservació de la tradició arquitectònica tant en l’interior com en l’exterior, mantenint inclús l’arcada que se situa a la planta baixa.

La geometria de l’edificació és força irregular i pròpia de l’època de construcció, generant així un repte en la distribució i en l’entrada de llum, la qual es resol mitjançant les finestres existents i les que s’hi afegeixen, que conserven amb el llenguatge arquitectònic de l’habitatge. A la part posterior, s’hi genera un espai semiexterior de pati. Amb vegetació, al qual donen les balconades, les plantes superiors es mostraran retranquejades per gaudir del pati i de la llum cada cop que s’afageix una planta.

El barri de Domeny-Taialà segurament és un dels barris més lluny de Girona, però amb més bona connexió. Per aquest motiu, en els últims anys s’ha desenvolupat molts planejaments amb intencions immobiliàries per fer créixer el barri. Igualment com en anys enrere quan els habitatges existents, la gran majoria de l’últim quart del segle passat, es construiren arrant del boom de la industrialització i la migració de families de fora de Catalunya.

La proposta per canvi d’us del local exsitent a un habitatge es desarollava amb una precisa clara d’espais servis i espais servidors. Per tant, s’agruparan en façana els dormitoris com espais servits i la resta de peces, seran espais servidors. Entremig s’ubicarà una sala menjador cuina que farà nexe d’únio.S’aprofita tota les intervencions en la façana per realitzar una aplicació d’aïllament tèrmic per exterior, així com el canvi de llums de la terrassa.

Comfortable espai de treball en la cuina amb estanteries ben integrades i zona de treball amb accés fàcil de connexió. Es situaran en eix central de la sala. Ambdòs costats, els espais servits i annexos.

L’habitatge està situat a primera línia de mar a la platja de Riells. Amb un entorn envejable, entre la costa i els pinars de l’Escala apareix un conjunt d’edificacions existents des del desenvolupament turístic dels anys ’70 de la Costa Brava. L’especulació urbanística fa que moltes d’elles estiguin mancades d’un manteniment continu i la seva presencia precaritza l’entorn.

La nostre voluntat ha estat la de crear un espai on prevalgués l’impacte de l’espai exterior. Amb una limitació d’edificació s’intenta  dissenyar una proposta senzilla i ordenada, amb grans finestrals que permeten molta entrada de llum a l’interior de l’habitatge i gaudir de l’extensa terrassa.

La zona de la cuina tindrà vistes al mar on es confon amb l’àmplia zona d’estar. Per una limitació d’obertures per regulació de normativa cal pensar en altres mecanismes. Patis interiors per on ventilar i al mateix temps donar llum a les peces annexes són les solucions.

El nucli antic de l’Escala es distribueix seguint una trama de carrers ortogonals i perpendiculars en la direcció de la costa com exemple notori de poble pesquer que és. Amb parcel.les de petita dimensió i carrers estrets s’ha pogut mantenir al llarg del temps.

Els habitatges existents són construccions de pedra, d’una crugia la gran majoria i amb un pati o sortida posterior.

La reforma tenia que proposar una ampliació per la part posterior del pati i una millora en la eficiència energètica. L’habitatge, de planta baixa i primera, s’intervé en la façana creant unes obertures noves i en l’interior per crear una distribució més funcional degut al poc espai existent. La intervenció en la coberta serà amb una estructura de fusta nova que donarà la solució al remat de façana amb un aplacat de taulons.

Rehabilitació d’habitatge al municipi costaner de Blanes, Girona, situat a l’alt d’un turó integrant l’habitatge amb la natura fruït d’una extensa rehabilitació.

L’habitatge conté una planta principal i una segona més petita, essent construït utilitzant la inclinació de la muntanya. 

Està fet principalment de pedra amb una coberta inclinada i varies finestres que permeten l’entrada de llum. Al lateral hi ha una terrassa amb piscina.

Trobem la cuina amb una paret de fusta i zona de treball combinant la fusta sobre blanc.  Estança amplia de treball i agradable, amb vistes a l’exterior per obertura de  paret amb vidre.

Menjador amb paret de pedra, coberta inclinada i finestral afavorint vistes i il·luminació a l’estança. Mobles baixos integrats en l’espai que afavoreixen les vistes a l’exterior.

Petit bany amb totes les comoditats. Plat de dutxa a un petit nivell més baix que el lavabo, doble moble de fusta amb mirall. Ben il.luminat gràcies a dos finestres, una de quadrada i l’altre allargada. Tots els elements de fusta són amb tons marrons clars donant unitat a la proposta.

El municipi de Darnius, com altres municipi, es va desarollar sobre les traces dels camins rurals. El seu carrer Major, on s’hi va desenvolupar tota l’activitat, fou important atés era del últims indrets abans de traspassar la frontera. Per tant, les seves finques i cases de pobles (entremitgeres) eren de gran vàlua. Entremitgeres i de planta baixa amb dues plantes pis es presentaven alieneades al carrer. A la part posterior apareixien els horts i les porxos per les feines del camp o agrícoles.

La nostre proposta rehabilita una finca de planta baixa i planta primera. De doble crugia i amb estructura de volta de mocador al primer sostre. A la planta primera les estances venen distribuïdes per les parets de carga de pedra cada 5m de crugia. La planta d’accés es disposa en dos nivells possibilitant de desdoblar-la i col.locant les peces de dia en el semi-soterrani. Sala, cuina i estar s’uneixen amb una única sala. Al fons es reforma un espai per fer un celler annexat a aquesta sala i gaudir de tot el conjunt.

La resta de planta baixa i la planta primera es destinaran a zones de nit amb peces de dormitori i bany.

La façana es distribuirà amb predomini del massís respecte el buit amb finestres que donint importància al conjunt i a l’espai interior.

A conseqüència de l’estany, la població de Banyoles ha tingut un altre focus de relació amb la ciutat. El primer, el seu Nucli Antic ha sabut rehabilitar-lo tot i les debilitats de qualsevol barri vell. El segon, l’estany ha contribuït a sostenir el turisme local que tothom anhela i que en molts pobles els falta. A l’entorn més proper a l’estany i durant els anys ’70 i ’80 del segle passat el desenvolupament econòmic va fomentar l’aparició d’urbanitzacions difuses. 

Algunes s’han consolidat i s’han anexat a la trama urbana, altres han quedat establert en un extraradi dispers. Les finques a prop de l’estany són d’un tamany mig o mig-gran i per tant el tamany dels habitatges no són petits.

La proposta ha de solucionar una ampliació de programa en planta baixa i tota la relació amb el perímetre de la finca.

El volum del garatge nou s’incorporarà a l’edificació existent i per la part posterior el seu ràfec envoltarà l’edificació existent. Per la part davantera, uns grans finestrals incorporarant un filtre per graduar la incidència solar i les vistes. La relació amb l’exterior es realitzarà através d’una generosa terrassa que ordenarà amb el seu perímetre l’entorn proper.

La unificació de materials farà possible la seva lectura en un sol conjunt i sense particularitats.

El carrer de la Rutlla de Girona,com el seu nom indica, és una dels vials de sortida del centre de la ciutat cap a les zones de l’exterior o limítrofes. Des del creixament als anys ’60-’70 del eixamples urbans, aquest vial ha esdevingut important per la seva relació directe amb el centre. Per tant el creixament de Girona, per la seva part sud ha anat lligat al desenvolupament d’aquest carrer i als seus adjacents.

En un dels seus vials col.lindants apariexen unes finques estretes, entre 5 i 7m d’amplada, les quals disposaven en la seva part posterior una zona de lleure orientada a sud. Els habitatges eren d’una sola crugia, entremitgeres i de 10 a 12m de fons.

L’habitatge existent de planta baixa i planta pis, combina l’estil minimalista a la seva façana posterior, combinant els colors blanc i negre i conformada a base de lames horitzontals que deixen travessar la llum, a la vegada que realitzen una protecció solar a la seva cara sud. Al seu interior, la tradicionalitat de la volta ceràmica s’espressa com a contrapunt.

La façana a carrer, combina la modernitat de la fusteria d’entrada dissenyada a partir de mòduls de fusta abatibles de color blanc amb una façana d’obra ceràmica vista tradicional de color blanc que s’alça fins a la nova coberta plana, on hi apareixen dues obertures existents amb uns brancals i uns ampits que les emmarquen amb timidesa.

A la part posterior de l’habitatge, s’hi genera un espai exterior que té una forma allargada. Al fons del pati, rep protagonisme un arbre que queda col·locat ben bé al mig de l’amplada del pati seguint la pauta de la resta de jardins existents amb arbrats.

Edifici noucentista entremitgeres al nucli històric de Figueres en una zona on les edificacions amb pati posterior i amb crugies  de mínimes de 5m es presenten en carrers de 6m d’amplada. L’edificació actual consta de planta baixa i dos plantes pisos amb una coberta plana a la catalana (i badalot d’escala) com a tancament de l’envolvent. La proposta intenta resoldre la part interior fent una rehabilitació d’espais i funcions així com una ampliació amb una planta més. 

L’ampliació es realitza cobrint la terrassa existent amb una coberta terminal.. Es crearà un terrassa per la part davantera de la última planta per enretirar el cos de nova construcció.

Les plantes es distribuiran per les seves funcions. La planta baixa i d’accés es destinarà a accés i espais annexos. La planta primera es distribuiran els dormitoris,banys i una sala polivalent. La sala, ,menjador i cuina quedaran a la planta segona. 

L’ampliació a la planta tercera serà per el dormitori principal, vestidor, bany i estudi. El pati posterior i la terrassa davantera de la planta tercera seran els punts d’unió amb el seu entorn més inmediat.

La proposta serà respectuosa amb l’estat actual de la finca i s’equilibraran amb tons neutres. L’escala, paviments, superficies de pedra i sostres seran objecte d’una restauració acurada.

El turisme ha sigut el gran avalador del creixament dels municipis costaners al llarg del Baix i Alt Empordà. A l’Escala, com altres indrets, durant els anys del Desarollismo del 60’s i 70’s es va manifestar en l’aparició de moltes urbanitzacions, la gran majoria sense el control de mercat dels terrenys.

Entre les platges de Montgó i Riells s’extén tota una zona d’habitages unifamiliars aïllats de parcel.les petites d’una planta d’alçada. Configuren una zona típicament dispersa i difusa de les poblacions costaneres. La nostre proposta recau en enderrocar dos volums annexats lateralment i endreçar les façanes. 

Amb una proposta simple d’obertures amb uns porticons de fusta tenyida de tonalitat fosca s’unificarà tot l’habitatge. A l’interior una nova escala més funcional i lleugera completarà l’actuació a la cuina nova. L’acondicionament exterior es completarà amb un nou paviment homogeni amb una piscina posterior.

L’habitatge s’ubica en una zona residencial allunyada del centre del municipi quedant separada del municipi per una via de gran capacitat. Parcel.la de forma regular amb dos costats oberts a un vial adjacent. La zona de lleure s’obre a la bona orientació deixant la part posterior per les façanes nord i oest.

El programa queda definit per una planta soterrani d’aparcament amb una planta d’accés amb tot el programa de dia i nit. A la planta primera o altell i comunicat per un accés generós amb alçada s’ubicarà una zona d’estudi / sala complementaria. L’aspecte compacte, allargassat i paral.lel al vial es complementarà amb un volum puntual de major alçada marcant el seu accés.

Aquest es realitza per el mig de l’habitatge. Parcel.la i habitatge es reparteixen el límits. La part de ponent i sud es distribuirà tot el programa de nit. La part est i sud la part de dia. L’accés a l’habitatge definirà les dues parts. La sala d’estar, cuina i peces auxiliars quedaran definides per una porxada més generosa. La part dels dormitoris amb el seu pas-distribuïdor es relacionarà amb l’exterior através de buits més definits.

Cornellà del Terri és un municipi limítrofe amb Banyoles. Dins de la plana del riu Terri, és un dels municipis de la comarca amb més extensió de terreny. La seva població es dedica al sector agrícola-ramader i al conjunt d’empreses del mateix sector.

Fruït de la seva proximitat amb Banyoles el poble ha tingut un creixement bastant important sobretot en la construcció d’habitatge unifamiliars per tal que s’ha convertit en la “ciutat dormitori” de Banyoles.

La promoció intenta ocupar la menor superfície possible de les parcel.les per tal d’aprofitar al màxim l’espai lliure. Amb una configuració de planta baixa amb el programa de dia i el nit en planta primera els quatre habitatge es presenten iguals però orientats segons la bona orientació. Amb un llenguatge sobri però sense deslligar-se de l’àmbient rural que es respira intenta vincular-se amb el municipi:  colors terrossos i verds, bigues vistes, porticons de lames de fusta.

La Urbanització Les comes s’extén en la part nord del nucli poblacional de Vallcanera (Sils). Inicialment descrita com a Urbanització amb dèficits urbanistics, any rera any, l’Ajuntament i la Junta de Compensació han anat arreglant les mancances d’infraestructures, legals i de planejament.

El nostre solar és allargat, disposant-se orientat est-oest amb pendent cap l’oest. La pendent mitjana supera el 10% en el segons terç del solar.  Per tant la nostre edificació es posiciona en la plataforma més elevada possible i més aprop d’on es produeix el canvi de pendent. La part inferior de l’habitatge es destinarà a garatge.

La planta accés queda dividida per l’accés lateral que a modus de passera s’inserta dins l’habitatge. La part de dia, orientada a l’oest i gaudint de la part elevada del balcó es presenta a la dreta de l’accés. Cuina integrada a la sala d’estar amb un petit bany al hall completen la distribució. A la part esquerra els dormitoris i els seus banys es reparteixen tot acompanyant l’escala.

Les façanes són senzilles amb obertures generoses a oest juntament amb un porxo per protecció del clima. A les façanes nord i sud, les obertures són petites per tenir un bon control térmic. La part més pública les façanes són d’obra ceràmica vista i les de la part posterior al jardi tenen un tractament de morter de ciment i pintat.