L’edifici resta emplaçat al final de rambla de Figueres, al límit amb el carrer Montoriol, a la part més baixa de la Rambla.  Projectat per l’arquitecte A.Bonaterra i inaugurat l’any 1971 en el mateix lloc on hi havia un edifici modernista de l’arquitecte figuerenc Josep Azemar. Amb una posició discreta, en cantonada la seva façana és neo-racionalista. De línies simples i ordenades s’ofereix a la Rambla. La seva particularitat són els relleus efectuats per l’artista F. Marés.

Com la majoria del museus, la funció i l’ús esdevenen dos factor determinants. Malauradament la majorarioa d’ells no estaven pensats per el canvi tant vertiginós del nostres temps. El seu funcionament ha vegades és precari, recolzats sobretot per la poca inciativa pública i per la poca atracció privada que tenen aquest tipus de museus.

Un supermercat i un gimnàs apareixen en el límit de sól urbà de Banyoles com a construccions d’ús públic. El primer de nova creació i el segon amb una ampliació efectuada fa 5 anys dotant-lo de noves aules i  de un nou accés.

El projecte ha de donar resposta a una nova fase per dotar a la infraestructura d’un nou servei de restauració. L’accés al restaurant serà clau per tal que es pogui fer servir en franges horàries diferents que el gimnàs. 

Per tant el restaurant tindrà un caràcter propi amb dos accessos: un per els usuaris del centre i l’altre per la gent del municipi. La nostre proposta es basarà doncs en un lloc de trobada com si a l’exterior es tractés, per tant es projectaran uns “nuclis d’intercanvi” que seran l’ànima de projecte. Aquest nuclis contindran una taula, unes cadires i un banc de gran dimensions.

S’acompanyarà de llum pròpia a través d’una arquitectura tesada a modus de “parasol” per la seva reflexió. De material de fusta i recobert de gespa es vol induir cap a un aspecte totalment exterior creant illes enjardinades.

Al fons de la zona d’actuació es realitzaran els espais privats de cuina i preparació amb connexió directe a l’exterior. A un costat i col.lindant amb l’espai d’accés existent es realitzarà el paquet de les zones de serveis.

El projecte consisteix en la construcció d’una piscina i enderroc de coberts en un habitatge unifamiliar aïllat, amb una superfície aproximada de 62 m².

Aprofitant l’espai lliure de la parcel·la, la piscina s’ubica a la banda posterior de l’habitatge, que consisteix en una masia d’uns 225 m².

El projecte inclou la reordenació de la zona exterior, que integra la piscina amb l’habitatge actual i alhora donarà qualitat a l’espai que l’envolta. L’accés a la piscina s’efectua des del mateix espai lliure de la masia. Aquesta reordenació es duu a terme mitjançant elements d’enjardinament amb arbres d’espècies autòctones, plantes i mobiliari exterior atès s’inclou dins el PN del Montseny on les restriccions per construir són molt severes.

El projecte consisteix en la construcció d’una piscina al jardí d’un habitatge unifamiliar al barri de Montjuic de Girona. La piscina, de tamany petit-mitjà es vol aprofitar per donar relació al jardí i a l’espai de lleure de la parcel.la. La piscina se situa al jardí lateral del solar de l’edifici, el qual es caracteritza per tenir un fort pendent, d’aproximadament un 30%. Per a la  construcció de la piscina s’han creat una sèrie de terrasses, que alhora conformen diferents espais exteriors que defineixen el jardí i l’espai al voltant de la piscina.

La geometria de la piscina és eminentment rectangular, i l’accés s’efectua des de d’un dels seus vèrtexs. Per vestir la zona on s’ubica la piscina s’hi plantegen una sèrie d’elements que conformen el conjunt de l’espai exterior de l’habitatge. D’una banda es valoritza la terrassa lateral de l’habitatge, a nivell de l’accés principal, quedant elevada des de la piscina, i per altra banda es genera un espai pavimentat al voltant de la piscina.

El repte del projecte resideix principalment en l’adaptació del conjunt de l’actuació amb el fort desnivell, i l’estricta normativa a què s’enfronta l’actuació.

Construcció d’una piscina en un habitatge unifamiliar aïllat.

La piscina és de planta rectangular i de dimensions reduïdes. Ubicat en un jardí de mesures domèstiques, per tant l’empremta de la piscina no caldria presentar-se com a protagonista. La piscina serà envoltada per una petita superfície pavimentada que té continuïtat en un dels costats dela terrassa.

A la part amb menys profunditat es disposa d’unes escales per accedir de manera  còmode i normal. La diferenciació es visualitza a través d’uns dels laterals curts de la piscina. S’ha conservat un petit mur de pedra que separa la zona enjardinada de la zona d’accés rodat a l’habitatge. Aquest mur es presenta en tota la seva alçada, des de la part exterior fins al fons de la piscina i esdevé el màxim protagonista.

Construcció d’una piscina i enderroc de coberts en un habitatge unifamiliar aïllat.

Gràcies a un procés d’enderroc apareix un espai lliure entremig de les edificacions, resultant únicament accessible per la part sud. Entre la part nord i la sud existeix un desnivell, el qual es configurarà amb dos nivells. El més superior, d’uns dos metres d’amplada, fa de pòdium superior tenint una visió àmplia de l’espai.

A la cota inferior es disposa d’una àmplia terrassa en la qual es distribuiran les diferents funcions, contemplant en una posició central però al lateral de l’espai la piscina.

L’accés a la zona de la terrassa s’efectuà a través d’unes escales que s’acompanyen d’un mur de pedra que envolta tot el pati.

La piscina s’ubicarà en un costat del pati, en concret al lateral oest, essent aquesta la zona més assolellada. L’acabat de la piscina disposarà de la mateixa cota que la terrassa per tal de permetre gaudir d’un espai de lleure.

La manca de diferents espais per diferents edats educatives varen portar a la direcció del centre a proposar diferentes zones d’esplai. Més control i a la vegada menys interferències d’altres edats.

La divisió de la zona d’esbarjo amb diferents activitats es va traduir amb activitats lúdico-esportives i d’aprenentatge. Aquestes estarien associades a una nova pavimentació amb diferents textures: zones de grava, de sauló, de gespa i de goma compartiran espai amb les existents de terratzo i ceràmics.

També hi ha un espai cobert per a poder gaudir de l’exterior en casos de condicions meteorològiques adverses.

Una de les grans presmisses que es va donar al projecte de l’Hospital Sta Caterina de Salt fou que es pogués modificar i ampliar d’acord amb les demandes que oferissin els diferents departaments socio-sanitaris per tal d’esser dins una Parc Hospitalari.

La funcionalitat de l’edifici i la seva posició dins el parc és immillorable. El seu esquema en dos direccions de espais servidors i servits a través de patis intercomunicats possibilitat que amb un espai generós de terreny que es disposa la seves ampliacions siguin molt fàcils. Per nosaltres fou molt fàcil pensar en una ampliació del bloc quirúrgic i del bloc estèril. 

Els dos blocs, col.lindants i obligats a treballar plegats s’amplien através de realitzar una altre crugia dins l’esquema de l’hospital. Apareixeran dos recorreguts nous. Un d’horitzontal que unirà per la planta soterrani ambdós blocs, i un d’exterior a modus d’ascensor per unir tots els recorreguts horitzontal, pensant al mateix temps en una reconversió de la segona planta en un futur.

Les façanes del bloc nou voldran ser una prolongació de les existents i sense diferenciar-se. Per tant, el mateix ritme de les façanes de formigó serà l’element principal així com la seva disposició dels tancaments de vidre. Únicament la façana de l’entrada al servei d’urgències per tal de diferenciar-se es conclou amb un tractament de fusta igual que el tractament de fusta de la façana nord de tot l’hospital.

La utilitat d’una edificació de primer ordre com és un Hospital no dura més de cinquanta anys. Si hom pensa en la velocitat que avança la societat no és d’extranyar que són unes edificacions en constant canvis. Uns canvis associats majoritàriament a les seves instal.lacions i per tant, directament, queden afectades funcionalment.

Per tant la seves distribucions i zonificacions queden modificades al mateix temps que s’avança tecnològicament. La naturalessa de la reforma implica saber gestionar un futur inmediat per tal que la propera intervenció es pogui realitzar en la mateixa eficiència. En el nostre cas es tractava de reconvertir les sales grosses d’urgencies en espais individualitzats i controlats.

Els acabats dels paraments interiors estaven definits horitzontal i verticalment  per els existents. Per tant, hom havia de treballar només en la seva disposició en el pla fent que la propera intervenció tingués un llenguatge existent coherent i funcional.

El Terme municipal de Vall-llobrega esta situat a segona linea de mar, entre els municpis de Palamós i Palafrugell i al peu de la part est de les Gavarres. La carretera comarcal C-31fa de barrera entre el municipi i l’espai natural de la Platja del Castell, Illes Formigues, Foradada i Estreta com les més singulars. El municpi es generà a partir del conreu agrícola del XVII i a partir del S.XXI, arrant de l’expansió econòmica vàren crèixer els poligons industrials i residencials que esdevingueren vitals per el seu creixament de 200 a 1000 habitants.

La parcel.la es presenta a l’oest del municipi, col.lindant amb un espai a modus de plaça, verda i lliure com a centre neuràlgic del municipi. L’edifici es posiciona alineada al vial principal amb tres volums que es van retranquejant i tenir més espai davant espais importants, com són pati del menjador, espai entrada del centre i pati per el més menuts.

El programa es divideix en infantil i primària. La part més al nord i a tocar l’escola infantil existent s’ubicarà la part de primària.

Al mig del centre s’si distribuirà les parts admninistratives seguides de la part de la zona de secundària. La part de menjador i pati irà unit amb una altre cos també retranquejat. El pati d’esbarjo i de lleure resta en una cota inferior i conectada a una futura ampliació per el gimnàs.

El centre es construirà amb façana de bloc de morter de color blanc i remats de forjats, voladissos i ampits de formigo prefabricat blanc. Les obertures seran generoses segons les prescripcions del departament amb gelosies ceràmiques a la part nord i lames verticals a les façanes est i oest.

Es va establir que el centre havia de ser un centre neuràlgic d’atenció primària per la saut mental. El seu emplaçament també havia de respondre a una necessitat de tamany que fos suficient per tenir una trentena de box per realitzar aquesta atenció. Un edifici absolet al mig de Girona va reunir aquestes condicions. La reforma va consistir en l’acondicionament de l’edifici per el servei d’atenció primària de salut mental.

Programàticament es va dividir en dos parts per diferenciar la salut mental adulta i la infantil. Els diferent  boxs, sales complementàries de formació, de cures i d’espera varen ser els requeriments per part de l’administració. Una estructura existent caòtica amb una alçada molt reduïda varen ser uns condicionants de molt pes per el resultat.

Paviments i sostres continus que harmonitzen el conjunt edificatori i unes divisions que possibiliten la interacció visual entre sales són les solucions que es van practicar en un recinte complex i difícil.

Equipament de petita dimensió per tal de solucionar els problemes derivats de la massificació al centre. Col.locat a les afores del municipi, el solar es presenta col.lindant a altres equipaments.

El solar té una geometria regular i compacte  amb lleugera pendent a nord. L’accés cal realitzar-lo per la banda sud atés la zona d’aparcament queda distribuïda en aquest espai.

L’edifici es presentarà amb un accés frontal i amb tres franges horitzontals per diferents usos. La central, serà una zona de grans dimensions on com a sala d’espera farà d’unió a la resta de sales laterals. Aquestes seran d’atenció al pacient juntament amb als despatxos.  La tercera franja serà destinada a un pati interior per tal de ventilar, control de vistes i instal.lacions.

Les façanes seran neutres, de color blanc i amb obertures de grans dimensions. La petita dimensió de les peces d’obra ceràmica de la façana es disposarà per aconseguir l’escala més humana a un equipament.

Situada dins l’eixample suburbà de part sud de Lloret de mar existeixen varies places que no tenen cap ús en comú i no estan urbanitzades ni conectades al seu entorn. L’ Ajuntament vol realitzar un edifici que serveixi de fil conductor per atraure la gent del barri més propera a l’edifici i gaudir de tots els serveis que es realitzin i també perquè contingui tot allò que l’espai públic necessiti per realitzar qualssevol event com pogui ser suport logistic a concerts, magatzem, instal.lacions elèctriques, instal.lacions de reciclatge..etc.

El nou centre civic que es promourà està pensat per ser eficient. Pensat en termes d’eficiència energética serà autosuficient amb una estructura de portics de fusta i un doblat de pilars de fusta. El seu tancament es realitzarà amb panells tricapa de fusta aportant estabilitat i aillament. Una gran part del centre civic disposarà d’ obertures que tindran el mateix ritme que les façanes i seran generoses. Amb un sistema de replagament serà fàcilment usable tot l’espai interior com una prolongació de l’exterior.

L’enorma voladís produït per les bigues de fusta facilitarà aquesta interacció entre l’interior i l’exterior.

La forma en cunya de l’edifici pretén donar èmfase a l’entrada del centre civic com a reclam per els veïns.

Amb diferents mesures i formes però amb el mateix esperit constructiu es vol implantar al llarg de varis barris del municipi.