El projecte consisteix en la reforma del vestíbul d’accés en un edifici d’habitatges plurifamiliar. La superfície d’actuació és d’aproximadament 55 m².

L’actuació intervé tant en el paviment com en el parament vertical de l’espai, i s’estén fins als set replans d’escala d’accés als diferents habitatges.

Un dels reptes del projecte consisteix en substituir l’anterior sistema d’escales per una rampa d’accés al vestíbul, amb la intenció de suprimir al màxim qualsevol barrera arquitectònica. El paviment queda acabat amb zones de rastells encolats de cantells massissos i zones de paviment de gres, i el sostre estarà conformat amb mòduls a base de fustes de bambú. D’altra banda, els paraments verticals queden acabats amb peces de marbre i panell d’acabat de fibres.

Finalment, els graons de les escales s’acaben amb peces de resina de marbre. La proposta intentarà ser unitària per tal d’unificar els materials i les seves comp

En la reforma s’aprofita també per substituir aparells electrònics i d’il·luminació, així com també se substitueixen els elements de protecció com les baranes.

El projecte consisteix en la construcció d' un edifici d' habitatges entre mitgeres a la ciutat de Girona, d' una superfície aproximada de 295 m2 construïts, i compost de quatre habitatges, distribuïdes entre la planta baixa i dues plantes pis.

La parcel·la, ubicada a la trama d'eixample sud de la ciutat de Girona, i majoritàriament plana, té una forma rectangular, que és la que donarà la forma final de l'edifici.

Construcció d’un conjunt residencial privat de 6 habitatges ubicat a St. Gregori.

Cada un dels habitatges disposa de dos nivells d’igual superfície. A més disposen d’un ampli pati amb gespa natural sense cap barrera que el separi de l’edificació fent així més directe el seu accés i creant un espai més harmònic. També conté una zona pavimentada que permet l’estacionament de vehicles rodats.

L’habitatge es divideix en dos seccions. La primera, la més gran de les dues és de planta rectangular amb una coberta inclinada i unes petites finestres situades estratègicament perquè durant els solsticis d’estiu i hivern hi entri la llum necessària. La segona, també de planta rectangular, té una coberta plana creant un contrast en tota l’edificació.

El projecte consisteix en la rehabilitació d’una masia per a la creació de cinc habitatges i posar-les al mercat inmobiliari.

La intervenció té una superfície d’uns 350 m² i els habitatges que en sorgeixen van del més petit d’uns 45 m² al més gran de 103 m².

Els habitatges estan equipats tots d’una sala d’estar, cuina i bany, 1 o 2 dormitoris i petita zona exterior de jardí exterior.

Unificació de solucions constructives, estructurals i d’acabats són les principals fites. La mateixa volumetria amb els nous usos a construir serà la proposta per executar.

Dins del conjunt de la parcel·la s’hi destina un espai a aparcament de cotxes, així com d’un espai comú exterior.

El projecte consisteix en la construcció d’un edifici d’uns 900 m², de planta baixa i dues plantes pis, amb quatre habitatges per planta i escala. Composat amb dos nuclis de comunicacio i un pati central es presenta com edifici d’habitatges aïllat en la part més alta del municipi de l’Escala.

Es combina un acabat d’obra vista a la major part del conjunt de la façana, la qual es composa d’obertures altes d’alumini a cadascuna de les dues plantes superiors, així com balcons de vidre i acer, donant a l’edifici un estil contemporani horitzontal, llis i net.

La planta baixa, on s’hi situa l’entrada principal a l’edifici, està composada per obertures d’acer inoxidable i vidre, i decorada amb una gelosia ceràmica amb formes rectangulars per emfatitzar l’accès.

Un dels reptes del projecte és adaptar la normativa i els requeriments funcionals actuals a un edifici que estava en la seva 1era fase d’estructura.

El projecte consisteix en la reforma del vestíbul daccés en un edifici dhabitatges en un carrer molt transistdat i cèntric de Girona-
L’actuació intervé tant al paviment com al parament vertical de l’espai, i s’estén fins al replà de l’ascensor de la planta baixa.

Un dels reptes del projecte consisteix a substituir el sistema d’escales anterior per una rampa d’accés al vestíbul, amb la intenció de suprimir al màxim qualsevol barrera arquitectònica.

El paviment queda acabat amb un paviment ceràmic que puja fins al sostre en un costat de l’entrada. D’altra banda, els paraments verticals queden acabats amb un mirall que s’estén a la primera part del vestíbul. Els esglaons de les escales es conformen de peces de gres porcellànic de color molt clar per donar visibilitat.
A la reforma s’aprofita també per actualitzar les instal·lacions, baranes i senyalètica.

Edificació neoracionalista del anys ‘70 en cantonada (via principal i secundària.

Les vies d’accés al municipis eren els principals focus de creixament dels municipis. En la part oest del municipi de Girona, la carretera comarcal que l’uneix amb el municipi de Salt, va ser fruït de l’expansió d’ambdós muncipis. Amb un planejament sense reglamentacions, les edificacions es presentaven amb gran densitat i tamany. Algunes amb un pressupost més elevat i altres amb menys, totes es van construir sota una gran pressió de creixament econòmic.

La nostre intervenció volia manifestar la no-intervenció. Per tant, es van restituïr els aplacats ceràmics de la façana, es van pintar tots els elements metàl.lics amb color gris fosc i es van donar inmportància als elements volats mitjançant el color gris. Aquesta diferencia de color fa ressaltar aquests elements tant carecterístics de l’edifici. També es va posar en valor el pintat de la façana mitjançant un tractament d’aïllament per exterior per tenir una millor eficiencia energética.

Habitatge en planta tercera i sotacoberta dins de promoció de planta baixa i tres plantes pisos i amb 3HPR. Amb tres nuclis d’escales el tamany del bloc es presenta en quasi la meitat d’un illa de 80x80m. Els habitatges són de 2 i de 3 dormitoris amb ventilació creuada. Es de gran ajuda la orientació nord per la façana a pati de parcel.la i sud a vial. Els habitatges de planta tercera amb una planta supletoria a sotacoberta seguiex la mateixa distribució que la resta: zona de dia orientada a sud, i zona de nit orientada a nord. 

La nostre proposta intenta donar valor afegit  a l’habitatge sense gaires pretensions através dels espais residuals, passos i planta sotacoberta. Revestiments continus en l’accés i als passos interirors harmonitzen l’espai ocultant les portes I fent protagonists a l’armari de l’accés i al seu mirall. La col.locació d’una escala de fusta de faig, simple amb els graons vistos acompanyarà a tot el paviment de la planta coberta i al nou mobiliari.Detalls de tonalitats de color acabaran per definir parets i espais.

La segona dècada després del final de la Guerra civil van ser anys de grans construccions d’edificacions. La població començava a refer-se i les fàbriques tornaren a treballar. Les poques infraestructures existents van fer que tota l’activitat econòmica estava lligada als grans eixos viaris. La carretera que unia Barcelona amb la frontera francesa atravessava Girona i fou un clar exemple de l’aparició de tota mena d’industries i edificis al seu entorn. L’edifici ubicat al carrer Ferran Agulló era inicialment un magatzem de grans dimensions per guardar queviures i per tant molt proper a l’actual traçat.

Amb el pas del temps la bona situació del magatzem el va convertir en un edifici de renda alta, on esdevingué un dels primers edificis a tenir ascensor i consergeria. El pas del temps, el poc manteniment, les diferents divisions del grans habitatges i el tamany de l’edifici va esdevenir un edifici amb un accés no-funcional. La nostre proposta posiciona l’ascensor a nivell de vorera, elimina les dues escales existents i aprofita les parts residuals per fer protagonista als elements ornamentals noucentistes dels relleus de les parets i de la porta de ferro. Perfileria de fusta, elements de llautó, paviment clar i la recuperació de les lluminàries originals van fer possible el seu renèixer.

Ignasi Bosch i Reig, arquitecto prolífico del tercer cuarto del siglo pasado fue el encargado del cambio urbano de la Girona. Con su hermano Lluis, primero, y Josep Ma después, fueron los grandes ideológos de las nuevas corrientes constructivas y estilisticas básicamente de la arquitectura residencial. La «apertura» del sistema que pregonaba el Régimen fue el catalizador para la realización de edificios por todas partes y con capital estrangero en las zonas de la costa.

En Girona, el inicio del Barrio del Ensanche y en los terrenos próximos a las antiguas murallas fueron las zonas donde se construyó más, y por lo tanto son las ubicaciones donde la saga Bosch i Reig realizaron numerosos edificios. El edificio situado en el número 40 de la Av. Jaume I destaca por la introducción de un lenguaje más sobrio, sin ornamentación y con volumetría que sobresale de la fachada através de tribunas. El lenguaje novecentista de molduras, balaustradas y acolchados de piedra se mantienen como telón de fondo.

La fachada se ordena con una franjas que diversifican estos recursos neocentistas. La planta baja y primera enfatiza este lenguaje. Igualmente, y en la parte central se volverá a repetir. Únicamente en las tribunas, y en la parte superior este nuevo lenguaje coge protagonismo. El volumen del ático queda retrasado de la línea de fachada y sobresale como un cuerpo exento.

Nuestra intervención recae al acabar de configurar este cuerpo y resolver toda la cubierta, tanto de la parte del ático como el resto de edificaciones. Una cubierta ligera de aluminio coloreada con el tó de la misma fachada abarca todo el ático y todos los diferentes volúmenes.

Promoció d’habitatges entremitgeres al centre del municipi i alineat a una dels vials amb més trànsit rodat del municipi. L’entorn, d’eixample urbà, conté tots els elements carecterístics d’aquesta forma urbana. En el nostre cas, unes illes d’edificacions compactes, d’alçades superiors a sis plantes, amb voreres poc amples, carrers de secció verticals. L’edat de les edificacions superen els 25 anys de mitjana amb un manteniment precari de les façanes. Destinat a families treballadores, d’origen migrant i amb recursos limitats els habitatges seran el reflex de la societat.

L’ampl+ada de bloc és idònea per ubicar 2HPR de costat.Amb nucli de comunicacions vertical al mig de l’edificació es resol recolçat amb un pati que serveix per ventilar les peces humides, cuines i escala. Amb ventilació creuada els dormitoris es presenten a la part posterior i sud. La part de dia amb un dormitori flexible i sala d’estar fa façana al vial principal.

Les façanes es presenten  continues i massisses. Diferenciant buits i plens i sense voler ser protagonista del carrer.

Edifici ubicat al centre urbà de Salt en cantonda. Amb una parcel.la allargada i alineada per el seu costat llarg. La part estreta del solar dona façana al carrer Major de Salt, amb molt de soroll i activitat. La part llarga és col.lindant a una altre carrer, més tranquil que l’anterior, per tant la façana fa d’uníó de l’edifici amb el carrer. Uns balcons correguts a tot lo llarg de la façana fan d’element d’unió amb el vial. L’edifici disposa de 3HPR amb tres plantes d’habitatges.

Els tres habitatges fan façana ambdós vials. La part de dia d’un dels habitatges de més superficie fa façana a la part més estreta de l’edificació i es mostra amb una balco més generós. La resta dels dos habitatges es disposa tot el programa a la façana. Aquesta es tracte uniformament tant els balcons com la part més opaca. La part baixa de l’edificació esdevé un sócul de xapa estriada de color grism per tota l’edificació.

Després de l’èxit dels edificis nous construïts sobre les runes d’antigues construccions (muralles de Barcelona, Fortalessa de la Ciutadella, convent dels Caputxins) per alçar els porxos de Can Xifré, Fontserè o Plaça Reial la importància de guanyar espai públic es va fer cada vegada més important. 

La supressió de les propietats eclesiàstiques, la supressió de les muralles i les mesures higièniques que s’anaven imposan en els edificis van fer que les noves construccions s’enmirallessin en promocions noves de grans ciutats (Barcelona, Paris, Madrid, Milan foren exemples clars). Amb la desaparició del Convent de St. Francesc, Girona no va ser diferent i es realitzar al començament del nou vial una promoció amb porxades a la vorera, entresols i tres plantes d’habitatges.

Les parts nobles es disposaven a les façanes, mentre que la cuina i les estances de servei i higièniques es col.locaven a l’espai central. Amb tres crugies i parts de càrrega centrals s’arribà als 16-17m de profunditat.

La proposta per realitzar un divisió amb dos unitats (una per façana) reflecteix el bon fer dels mestres d’obra d’abans. 

Serveis higiènics i cuina en la part central i ventilació através de pati i col.loació dels dormitoris i sala en les façanes. La no-intervenció en les façana facilita que al llarg del temps els habitatges segueixin inalterables.

Amb una plaça al davant, el solar resta situat davant de l’Antiga Estació del tren d’Olot. Aquest fet possibilita l’alçada major de PB+5pp.  

Tot i les dimensions reduïdes de fondària de la parcel.la, aquesta possibilita la realització de 4HPR. L’ajudarà molt una façana de 20m. Amb 5 plantes pisos,una planta  baixa comercial, i l’amplada generosa, la façana esdevindrà un element important.

Buits produïts per els balcons i les obertures i els plens per els trams verticals, la façana s’ordenarà a ritme de l’aplacat porcel.lanic. Amb tonalitats grises i negres, la façana recuperar el pensament industrial del primer terç del XX diferenciant el color de les fusteries.

El nucli de comuniaciomes se situa a la part central de la planta. Les escala ventilant a façana i el nuclis d’ascensors annexats a ells crearan una entitat que treballa automomament.

Amdós costats del nuclli van acompanyats per un pati que a mesura a les plantes superiors té més amplada que les inferiors. ´

La planta distrbueix totes les peces d’estar i dormitoris en la façana. Únicament un dormitori-despatx ventila através d’un pati interior. L’estar i la cuina es ditribueixen orientats a nord amb gran finestrals i dins una mateixa peça.

A la part central de Salt i durant el principi del nou segle apareixen solars fruït de la recol.locació d’industries manufactureres cap als polígons industrials.

Edificació entremitgeres d’amplada de 20m i una fondària de 15 orientada est i oest.  La profunditat edificable és de 12m. La solució genera un nucli gran d’escala, 2 patis de ventilació i ascensor que configura tota la planta i disposa de 4HPR al voltant del nucli.

Tots quatre habitatges tenen 3 dormitoris i 2 banys. La cuina i sala d’estar comparteixen espai.

L’espai de pendent de la coberta terminal facilita l’espai de sotacoberta per projectar habitatges de més superfície.

Per tal d’aprofitar tota la llargària disponible es col.loquen uns balcons generosos ambdós façanes que configuren tot el disseny juntament amb amplades de finestres generoses i un espai exterior per el rentador. Els habitatges de planta baixa configuraran unes finestres profundes per tal de tenir més intimitat versus l’espai exterior. Les diferents obertures dels habitatges, accés peatonal i rodat dibuixaran un sócul de diferent material per la façana.

En el barri de Domeny, just al limit del terme municipal, es vol desarollar l’ampliació através d’un planejament mixt. Terrenys al límit de la ciutat, on conviuen encara tallers manufacters tradicionals. Poc a poc aquests tallers van marxan cap a zones industrials. Mentrestant però els diferents usos han de ser compatibles.

El conjunt edificatori resta en una illa d’aprxoximadament 200mx200m. La urbanització i cessió recau en una franja lateral que fa d’element separador versus el usos industrials a l’altre costat del vial.   A l’interior de la illa es disposa d’una zona comunitària per fer ús de la piscina i zona de lleure.

Són 5 edificacions, disposades en 3 costats del perimetre. L’illa s’obre a sud per tal d’oferir assoleiament a tots els blocs. Els blocs d’edificis són de 15x50m amb una alçada de PB+3PP.  Això permet disposar de dos escales per cadascun i anar a un 5HPR. Les plantes baixes dels blocs disposen de generoses terrasses.

En la part est de l’illa es disposen les cases en filera de PB+PP.

Les façanes intenten que siguin unitaries donant horitzontalitat atráves intercanvis cromàtics entre obra ceràmica vista de color marrò clar i l’estuc de morter de color blanc. Per tal de minimitzar la importància de la visió de la coberta inclinada es pensa amb un ràfec de coronament a tots els blocs.

El solar es presenta paral·lel i entre dues grans infraestructures. Per la part sud és protagonista la línia de ferrocarril i, per la part nord, la carretera comarcal. El planejament ordena l’edificació com un gran mur entre les dues infraestructures, sense pauses ni cap relació visual.

Aquesta mala planificació esdevé un handicap per qualsevol promoció, ja que queda supeditada a un rendiment extrem del solar.

La durada de l’execució serà llarga i, per tant, una disposició de dos habitatges per replà pot configurar una gran simplicitat per projectar.

Els habitatges tindran dues façanes orientades a nord i a sud, deixant les peces interiors per banys i cuines, permetent alhora les ventilacions creuades.

Voluntàriament o no, l’edificació es presenta com el seu planejament.  Sense compromís amb l’entorn però amb la repercussió que l’arquitectura fa ciutat. O no.

Els habitatges destinats a turisme estacional tenen la particularitat que totes les peces poden tenir altres usos atès la seva temporalitat.

Per tal de disposar el major número d’habitatges i eficiència hom no pot deixar de pensar en la distribució a través de pas comú central i repartiment a banda i banda de les unitats habitacionals (també es podem fer servir aquest terme).

Els habitatges seran disposats alineats al perímetre rectangular, deixant les seves testeres per dos habitatges més generosos.

En aquest cas la distribució serà a través del nucli de la cuina com a protagonisme i com una peça compacte. Funcionarà amb l’element de la peça d’estar. 

Al costat d’ambdós i d’una manera ordenada s’agruparan indistintament una o dos peces de dormitori.

Els habitatges de a planta baixa disposarà del seu espai enjardinat i els de la planta tercera quedaran units a espais annexes guanyats a la planta sotacoberta.

La ubicació de l’edifici resta en una zona limítrofa entre les edificacions existents i la nova ordenació de l’expansió de la zona de Fenals. Les façanes expressen -amb una diferenciació de una de les seves testeres- aquesta influència.

Promoció de 28 habitatges realitzat en dues fases simètriques. De planta baixa amb locals comercials i dues plantes d’ habitatges. En planta baix-rasant es disposarà d’ un aparcament gemerós perquè es puga convertir amb algun aparcament amb cessió d’ utilització. La promoció es presenta amb la meitat d’una illa tancada pels quatre costats, per tant serà en forma d'»U» i per tant cada fase correposarà en la seva meitat simètrica.

Cada meitat s’ha distribuït en dues escales. Mentre que l’escala Nord (I) té tres habitatges per replà, l’escala Sud (II) disposarà de dos habitatges per cada replà. Cada escala i els habitatges han quedat configurats perquè cada fase es pogués realitzar autònomament i sense quedar condicionat per l’ anterior atès tota l’ illa ha de quedar formalment i estèticament pensada d’ una manera uniforme i conjunta.

Els habitatges agafen el criteri d’ altres distribucions. La sala d’estar agafa el protagonisme com a peça principal com a principial distribuïdor. La zona de nit es convertirà en zona servida amb dues o tres peces de dormitoris. La cuina s’ annexarà a la sala amb sortida a la terrassa-balcó. Una peça petita de bany farà de ròtula de tot el programa dividint i ordenant.

En un solar de geometria irregular i de grans dimensions es presenta un edifici que busca posicionar-se mitjançant els mínims nuclis de comunicació possibles.

Geomètricament simètric i aprofitant el xamfrà, es presenta amb dos nuclis verticals facilitant uns amplis locals de planta baixa.

Els habitatges consisteixen en programes de petites unitats familiars i per llogar. La petita dimensió fa possible que quedin distribuïts en “espina de peix”, orientats a vial a nord i a sud i amb pati d’illa posterior.

Amb una alçada de planta baixa i quatre plantes pis, l’edifici recorre a la presència de buits i plens per configurar la façana.

Els balcons són presentats amb fons i una continuïtat vertical per al programa d’estar i cuina i els massissos dels plans de façana per a les obertures puntuals dels dormitoris.

La geometria del perímetre, les diferents alçades de les façanes i la disposició de les terrasses / balcons seran característiques principals de l’envolupant.

Amb una resolució acurada de les plantes, al final no queden reflectides amb el resultat de les façanes finals.

Promoció de mida petita en un eixample d’un municipi als afores de Girona.

El solar és regular i l’edificació es disposa alineada a vial entre mitgeres i en cantonada amb un pati posterior. Amb una planta baixa i dues plantes pis, des del disseny de l’edifici s’intenta que aquest no quedi condicionat per la prescripció de xamfrà en cantonada.

L’edifici està composat per dos habitatges per replà i una planta baixa per aparcaments desenvolupats en un programa d’habitatges per a quatre famílies.

El programa de dia es projecta obert a uns amplis balcons / terrasses i el de nit es presenta més compacte a les cantonades.

Aquesta obertura dels balcons / terrasses es complementen amb una relació funcional amb la cuina i la zona de menjador i estar.  La compacitat de la zona de nit es manifestarà a través de les obertures més discretes i d’un petit distribuïdor. L’espai de menjador i estar farà d’element separador entre les dues zones sent així el nucli dels habitatges.

Es pretenia que la façana no fos continua, tenint en compte que el xamfrà condicionava molt justament aquesta continuïtat a través dels seus usos, sense fer-se’n protagonista. Això s’aconsegueix en planta baixa fent servir la disposició d’ordenació dels aparcaments. En les plantes superiors es va recórrer a la presència física dels seus balcons / terrasses restant importància al xamfrà.